Amb la mel als llavis

[Un dos i seguit, 22-7-22]

Aquesta setmana hi insisteixo. Em faig més pesat i també parlaré de fusió, d’experimentació i de nous camins per a la cobla que surten de les vies diguem-ne tradicionals. Ben mirat, no podia ser d’altra manera si tenim en compte que aquesta setmana s’ha presentat oficialment el programa de la sisena edició del festival «Amb so de cobla, que tindrà lloc a primers d’agost a Palamós. Una proposta atractiva, realment engrescadora, variada i, atès tot allò que s’ha vist fins ara pel que fa a contingut i organització, seriosa i professional. Jo només criticaria la tardança en fer aquesta presentació, sobretot quan es comprova que la majoria de festivals de tot tipus de música que proliferen arreu del país, ja fa temps que han publicitat abastament els respectius cartells.

A banda d’aquest detall, cal remarcar les maneres que han exhibit els organitzadors i que, malauradament, no sovintegen en aquest món nostre on predomina el voluntarisme més precari, que per més benintencionat que sigui, no pot pretendre jugar a la màxima categoria on actua la resta d’oferta cultural i festiva. Doncs això, celebrem que s’hagi convocat una roda de premsa amb tots els ets i uts,  aportant tot allò que toca: en horari normal per als periodistes, el pertinent dossier, notes de premsa, streaming per a qui no hi hagi pogut assistir, etc.

La sort d’aquest festival és comptar amb el suport institucional a diversos nivells, així com tenir al capdavant algú entès i jove com el músic Adrià Bauzó. Potser el repte sigui aconseguir que aquest magnífic aparador i, alhora, generador d’iniciatives, pugui transcendir més enllà d’unes dates i un àmbit geogràfic. Durant la presentació es va deixar caure, sense concretar res, que hi havia disposició per potenciar el festival, fer-lo més gran, encara. És una molt bona notícia i encara ho seria més si aquest creixement impliqués altres poblacions, preferentment allunyades de Palamós. La paternitat de la idea original mai es discutirà al sardanisme palamosí, però el caràcter nacional que el paper que hi fa la Generalitat l’hi atorga crec que ho exigeix de manera clara. 

Per cert, enguany, hi haurà presencia tarragonina de luxe: la cantant Anna d’Ivori, que presentarà sencer l’espectacle que ja ens va deixar tastar a la final de La Sardana de l’Any. I, és clar, ens va deixar amb la mel als llavis...