La banda i la cobla, agermanades

[Un dos i seguit, 15-7-22]

Algú pot pensar que peco de reiteratiu a l’hora de parlar de certes qüestions, però cal reconèixer que n’hi ha algunes de prou importants i que es mereixen que hi insistim, que hi tornem sovint per parlar-ne, per criticar-les o, com és el cas d’avui, per remarcar el mèrit o l’interès que tenen. Em refereixo als molts camins que pot seguir -i, de fet, segueix en la major part dels casos- la música per a cobla a l’hora de fusionar-se, d’agermanar-se o, senzillament, experimentar, amb altres formacions musicals.

En parlo sovint, perquè sóc dels que pensen, primer, que aquestes experiències no destorben el més mínim allò que tothom entén que fa una cobla: interpretar sardanes, ballets i música lliure per a la formació tradicional d’onze músics. I en segon lloc, sabent que de proves, poc o molt, sempre se n’han fet, s’ha pogut comprovar que es poden obtenir resultats magnífics.

Dic tot això perquè allò que ens proposen divendres vinent la Banda Unió Musical de Tarragona i la cobla Reus Jove al Camp de Mart no és inèdit, precisament, però segur que és un maridatge musical molt atractiu i amb resultats magnífics ja demostrats. La Banda Municipal de Barcelona ja fa molts anys que disposa d’instrumentistes de tible, tenora i flabiol en plantilla per interpretar determinats repertoris, però és fàcil entendre que si a una banda en disposició simfònica se l’hi afegeix una cobla sencera i uns arranjaments prou hàbils, el resultat no pot ser altra que un conjunt de peces amb una sonoritat potent, sense renunciar al timbre característic de la cobla.

Haurem d’aprofitar l’oportunitat que ens ofereix el Festival d’Estiu de Tarragona després que la ciutat ja ha deixat passar de llarg la major part de les aventures que fins ara s’han portat a terme arreu del país en l’àmbit del mestissatge musical amb la cobla. La cita, ineludible, divendres vinent al Camp de Mart, on, per cert, també hi actuaran colles de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.