Ja en tenen prou

[Un dos i seguit, 1-7-22]

Aquells que ens hem responsabilitzat d’un programa sardanista com aquest, tenim una feina força agraïda si ens agrada la ràdio, les sardanes i recopilar tota la informació que requereix un espai d’aquesta mena. A vegades, però, aquesta tasca té un punt menys plaent que és quan procurem que l’agenda d’activitats sigui com més exhaustiva millor, ja que aquells que organitzen ballades o qualsevol altre acte similar poden ser ajuntaments, entitats molt diverses o, fins i tot, individus particulars, és a dir, una gran varietat de persones i organitzacions. El més normal seria que aquests  procuressin fer arribar les dades pertinents als informadors amb prou antelació, però sembla que és una feina que costa molt d’entendre o de practicar.

Ja fa força anys que, assumint aquesta realitat, el recordat Antoni Anguela va crear, dins l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, una mena d’agència de notícies sardanista al servei de tots els informadors. Periòdicament, feia arribar un imprès a les cobles que aquestes omplien amb la seva agenda i el retornaven a l’emissor, qui elaborava un butlletí setmanal que trametia als realitzadors de programes de ràdio i seccions a la premsa. Tot això fet a l’antiga: per correu tradicional i amb ciclostil, encara que, amb el temps es va anar adaptant a les innovacions tecnològiques, naturalment. Fins i tot en els moments més diguem-ne primitius era força eficient i puntual!

Paradoxalment, ara, quan disposem de mitjans molt més ràpids, és quan costa que aquest servei sigui prou complet. Sembla que moltes cobles no entenen que un simple missatge tramès a la Confederació Sardanista després repercuteix a tot el país  i, de fet, arreu del món, ja que tothom pot accedir a aquell butlletí gràcies a Internet. Moltes entitats també es conformen amb les dades que ofereix la Guia Sardanista, massa centrada en els aplecs i els concursos i impossible d’actualitzar en la versió de paper i també en la digital si no es comuniquen els canvis i novetats amb un mínim de previsió. 

Potser encara serà que, abans, les cartes que s’enviaven a les cobles, feien la funció de recordatori i això és el que falta actualment. S’ha de dir, però, que aquell desinterès o abúlia que deia no és total, sortosament, ja que cobles com la Reus Jove, per dir-ne una i de ben propera, no només proporcionen informació al butlletí sinó que inunden tothom que té alguna cosa a veure amb la sardana amb temps i amb tota mena de detalls. Dissortadament, la majoria creuen que ja n’hi ha prou dient per les xarxes que avui actuaran a tal lloc (quan ja ningú té temps d’anar-hi i, molt menys, nosaltres d’anunciar-ho) i, sobretot, a posteriori s’esplaien dient que han fet sardanes a tal lloc i potser fins i tot han publicat fotografies per fer-nos saber què ens hem perdut per no haver endevinat allò que s’havia d’esdevenir. 

Potser si que si avui es fan sardanes en un poblet del Priorat, posem per cas, això només interessa als veïns d’aquesta localitat. Potser sí que algunes cobles ja en tenen prou amb cobrar després de l’actuació sigui com sigui com hagi anat la festa... Potser ningú té en compte programes de ràdio com aquest per anar a ballar sardanes... Ves a saber!