Enhorabona, Jaume!

[Un dos i seguit, 25-6-22]

Ja fa un grapat d’anys que en aquest programa tenim el costum d’encetar-lo amb un comentari inicial, un petit article d’opinió personal d’un servidor, és clar, encara que el programa resta sempre obert a totes les col·laboracions en aquest sentit que algú cregui convenient expressar. Com que fa tant de temps que en parlo de sardanes, esbarts i cobles, segur que hi ha hagut molts errors, però d’això ja en parlarem després, d’un de concret per ser més precís. 

El que també hi ha hagut és reiteracions en segons quines qüestions, en moltes perquè realment s’ho mereixen que s’hi insisteixi. És el cas dels reconeixements a gent que treballa en aquest àmbit de la cultura, sobre els quals sempre dic que, any rere any, són una mena de mostrari de luxe sobre aquest potencial humà que treballa per la dansa i la música del país, sobretot els llargs premis que atorga la Confederació. Però n’hi ha d’altres i, alguns amb un prestigi molt important, com els Floricel Rosa d’Or, que atorguen els sardanistes d’Anglès.

Aquest any, per exemple, l’han atorgat a Jaume Nonell i Juncosa, qui el va rebre durant el 68è Aplec de la Sardana d’Anglès del passat diumenge 19 de juny. Nonell ha treballat en diversos camps de la sardana, dirigint colles sardanistes i promovent iniciatives diverses, però crec que allò que cal remarcar d’ell és la seva llarga, fructífera i rigorosa tasca d’estudi i investigació del fet sardanista. Ho ha fet en articles de revistes i programes d’aplec i una important llista de llibres, signats per ell sol o al costat d'altres autors que sempre s’han significat per la seriositat i el rigor, per un treball científicament impecable i una mentalitat oberta i inquieta. Això té encara més mèrit si tenim en compte que, malauradament, en la bibliografia sardanista hi ha hagut massa visions romàntiques i benintencionades, però no sempre basades en una feina d’investigació de caire professional. 

Sortosament, els darrers temps comença a haver-hi altres estudiosos d’aquesta mena, però és evident que en Jaume Nonell ha destacat per precedir-los, pel volum de la seva aportació i perquè sempre ha estat obert a col·laborar amb tothom. Enhorabona, Jaume!