Merescut homenatge al mestre Jordi Núñez i Pallerola

[Un dos i seguit, 10-6-22]

Fa una mica més de cent anys van néixer els primers esbarts, és a dir, aquelles agrupacions que recullen i ballen allí on són demanades les més diverses danses tradicionals, sobretot del Principat, però també d’arreu dels Països Catalans. En el seu moment, com que es tractava de danses tant diferents i, per tant, amb un acompanyament musical potser encara més variat, es va optar per utilitzar, majoritàriament, la cobla com a intèrpret estàndard en tots els casos.

Això va generar la necessitat de comptar amb bons arranjadors i directors musicals, noms com Joaquim Serra, Manuel Oltra, Agustí Cohí Grau i d’altres més o menys coneguts. En alguns casos, van fer tant bona feina que més d’un i de dos d’aquests arranjaments han tingut vida pròpia com a peces de concert.

Ja fa uns anys, però, que la possibilitat de veure una actuació d’esbart amb un cobla en viu i en directe és més rara. Hi ha portat, suposo, la possibilitat de comptar amb músiques amb intèrprets molt variats o la temptació d’estalviar-se el cost dels músics i els problemes de sonorització... Em costa imaginar-me una actuació de qualsevol grup d’arreu del mon oferint les seves danses amb música enllaunada. Posats a fer, que en els festivals folklòrics els mostrin una actuació de l’esbart enregistrada i amb una pantalla gegant. L’estalvi també seria notable i l’actuació sempre perfecta, sense errades.

Aquest dissabte es farà un acte d’homenatge a un home a qui aquest panorama deu entristir molt: el mestre Jordi Núñez i Pallerola, a qui se li reconeix una llarga trajectòria  de més de 60 anys, seriosa i eficaç, dirigint cobles en enregistraments i infinitat d’actuacions, fent arranjaments i, fins i tot, component per a danses de nova creació però d’arrel tradicional. Hi haurà gairebé una vintena d’esbarts i, aquesta vegada sí, una cobla fent sonar aquella música que ell ha conduït amb mà ferma tantes vegades. Home afable en el tracte, també és absolutament rigorós en aquesta feina no sempre prou coneguda o entesa per tothom. Indiscutiblement, un homenatge del tot merescut i que ja trigava...