diumenge, 2 de febrer del 2025

L'avorrit debat de les sardanes balladores

[Un dos i seguit, 31-1-25]

Com a tot arreu, en l’àmbit sardanista també hi ha diversos debats que es van mantenint en el temps, a vegades latents, altres ben vius. N’hi ha un, però, que sospito que no es resoldrà mai, malgrat que s’han anat exposant uns arguments que, sovint, semblen força convincents. I, a mida que anem escoltant o participant d’aquests intercanvis d’opinions, cada vegada anem veient que els tertulians es van perdent en divagacions o posicions irreductibles que, al capdavall són situacions igualment estèrils. 

Em refereixo a l’eterna discussió sobre sardanes balladores o no, de concert, etc. Hi ha des dels que creuen que a les programacions ha de predominar el criteri de la qualitat (tant difícil de determinar com és!), altres que allò que volen a plaça és que la música els engresqui i alguns advoquen per escollir aquelles sardanes que tenen les dues qualitats. N’hi ha que asseguren que de balladores ho són totes, perquè si no es poguessin ballar no serien sardanes, mentre que, a l’altra costat, els més dinàmics es lamenten que les sardanes de qualitat fan que s’avorreixin...

Apareixen conceptes com sardanes «patxangueres» o sardanes «airoses». Aquest darrer, a mi, particularment, em produeix un rebuig incontrolable. I sembla que la correcció política, sortosament, ha deixat enrere el de sardanes «racials», que deunidó!.

El cas és que els programadors, generalment membres de les cobles, sovint d’acord amb els organitzadors, tenen un  problema gros si volen acontentar la majoria. A mi els millors em semblen els que saben combinar estils molts diversos i aconsegueixen seleccions variades, amb autors clàssics i actuals, sardanes d’alt nivell musical amb d’altres que et fan venir les ganes de ballar des del primer compàs. Tot i això, encara que de programes d’aquests n’hi ha molts, sempre apareixen els balladors disconformes, que voldrien sardanes d’aquella o d’una altra mena i, a més, no tenen manies en manifestar-ho de manera ben evident. Com si la ballada la paguessin ells, només.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada