"La Renaixença"

[Un dos i seguit, 7-9-26]

Quan l’estiu encara no ha acabat -ni de manera oficial ni, encara menys, real-, podem fer valoracions de com ha anat des de la perspectiva sardanista. Ja ho anirem fent, però ara, de moment, una de les coses que podem constatar és que malgrat totes les visions pessimistes i sense oblidar tot allò que, evidentment, mereix ser corregit, si naveguem per les xarxes el cert és que s’hi poden veure moltes imatges encoratjadores. Una gran quantitat d’actes, des de ballades a concerts, atrauen molt públic i, no poques vegades, d’aquell que trenca tòpics negatius sobre l’edat dels dansaires. Insisteixo: això no justifica res i no ha de ser motiu de complaença paralitzant, sinó motiu anàlisi lliure de prejudicis.

I no em puc estar de remarcar una altra alegria recent, aquesta proporcionada per mitjans diguem-ne tradicionals. Si no heu vist o escoltat mai el programa «La Renaixença», tant en ràdio com en televisió és urgent que el seguiu. Un equip de bojos dirigit pel Peyu. amb Mercè Martínez, Arnau Tordera, Laia Glück, Fel Faixedas, Carles Xuriguera i Joel Díaz, fan realitat un espai divertit però que tracta qüestions sempre d’interès, i amb música en directe. A més, la sintonia del programa és feta amb música per a cobla, tal i com vam comentar no fa pas gaire. Dimarts passat van tenir de convidada la Nàdia Cordon, balladora de la colla Mare Nostrum, qui va parlar de moltes coses en poc temps: com funciona la sardana de competició, què és això de la sardana satànica, etc. Allò més curiós és que no recordo una altra entrevista en aquest mateix programa que hagi generat tant interès entre l’equip: tots opinant, preguntant i fent enfadar al Peyu perquè el temps passava. Fins i tot es va criticar la pròpia casa -TV3- perquè no feia cap programa de sardanes. I tot plegat, amb humor i respecte, cosa que no sempre es dona.