Ja feia mesos que se sabia la trista previsió, però quan finalment el fet s’ha produït, la commoció ha estat tant forta com aquelles notícies dures, contundents, que arriben de sobte: quan comuniquen que algú a qui aprecies, que admires i potser fins i tot amb qui has col·laborat o compartit moltes coses, se n’ha anat.
Aquests dies ja se n’ha parlat força: el Jaume Guasch, director artístic de l’Esbart Santa Tecla de Tarragona, finalment ha mort després d’una greu malaltia. Una pèrdua que encara es fa més dolorosa quan es té en compte que encara era un home jove, que tenia en marxa diversos projectes i, segurament, molts més esperant torn.
Com acostuma a passar en aquests casos, vull dir quan parlem d’una persona que ha realitzat una tasca destacada, la seva era una personalitat forta, potser controvertida, però sens dubte un personatge imprescindible per a entendre què ha passat a la cultura tarragonina els últims anys. Va aportar vitalitat i prestigi a una entitat inicialment modesta com era l’Esbart Santa Tecla, arribant a ser un dels col·lectius més destacats en el seu àmbit; va ser una de les peces essencials en el procés de potenciació de les festes a Tarragona; i, sobretot, va saber implicar en això molta gent, des de la seva pròpia família fins a activistes de més enllà de l’àmbit local.
Permeteu-me que a tot això que aquests dies s’ha comentat força, hi afegeixi la seva contribució, gens menyspreable, al món de les colles sardanistes amb la colla “Juntes les mans”, que durant uns anys va adquirir força rellevància. Un aspecte aquest que després, la dedicació a l’Esbart i les festes va apagar, però segur que, a la vista de la tasca realitzada, ningú li retraurà. Fins sempre, Jaume!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada