El got, mig ple o mig buit?

[Un dos i seguit, 23-12-11]

 

Avui arribem a l’últim programa de la temporada de l’Un dos i seguit. Un any que -què us he de dir que no sapigueu- ha estat difícil també per a les entitats sardanistes, les cobles i els esbarts. Si habitualment aquesta mena d’associacions ja han de fer equilibris per tirar endavant, ara, com la majoria, encara més. El més greu, però, és que les perspectives de cara al futur immediat encara són més fosques de cara a obtenir recursos de les institucions públiques. Massa acostumats, tots plegats, a confiar en aquestes aportacions ara només es pot abandonar o espavilar-se.

I sembla, malgrat tot, que no són pocs els que han triat aquesta segona opció. Segur que hi haurà menys ballades i concerts –això ja passa des de fa mesos-, però les notícies que ens arriben permeten endevinar que són molts els que segueixen treballant per tal que l’activitat segueixi, d’una manera o altra. La setmana passada ja comentàvem que tot i les dificultats del context, l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa tot just ara disposa, per primer cop, de local propi i amb condicions. S’anuncien propostes interessantíssimes amb cobles com la Marinada, la Sant Jordi i algunes altres; a Tarragona es parla de la presentació de la Guia d’Aplecs al febrer, d’una robada d’informadors al març, de fer-hi una final de la Sardana de l’Any més enllà... la vida segueix. El got mig ple, sens dubte.