Il·lusió, malgrat tot

[Un dos i seguit, 8-3-13]

Aquest cap de setmana és de festa grossa per a les colles sardanistes de competició. Durant dos dies se celebrarà la cloenda del campionat 2012 a Juneda. Tradicionalment, poc abans d’encetar una nova temporada, s’ha portat a terme un conjunt d’actes a una població diferent i amb estils molt diversos, encara que sempre al voltant d’una cerimònia de lliurament de premis i guardons. Depenent de les possibilitats i l’encert de cada organitzador, hem pogut viure cloendes més o menys reeixides, algunes més modestes però inoblidables, i altres amb més o menys atractiu per a les colles. Hi ha hagut de tot, certament, amb escenaris que han anat des del Liceu (just un mes abans del famós incendi) fins a pavellons i recintes ben diversos.

Enguany, s’ha volgut potenciar l’acte, ampliant la cita a dos dies, preveient actes per a totes les edats i incloent-hi l’Aplec Jove que ja es feia a Juneda des de fa quatre anys, així com l’Assemblea General Ordinària de la Unió de Colles. S’anuncien gimcanes, concerts, ballades, animació pels petits, dinar de germanor i, fins i tot, una festa amb disc joqueis fins la matinada. Tot plegat, sembla anar en la línia de renovació i potenciació que no fa gaire es va encetar amb els concursos de punts lliures, amb aspectes més encertats que altres, però amb una clara intenció de trencar motllos encarcarats i, a vegades, clarament caducs.

També sembla que es vol anar en aquesta direcció pel que fa la nova Capitalitat de la Sardana que es viurà la setmana vinent. Potser sí que, per fi, no són només part dels músics per a cobla els que s’han proposat anar més enllà del manteniment d’una tradició que, massa sovint, ha tingut una imatge d’immobilisme que, sospito, en gran part era justificada. El problema és que el context en el qual es fan aquests canvis no ajuda gaire. De fet la situació del país no ajuda gens a res. O potser sí: hi ajuda la il·lusió, el neguit per anar més enllà que, malgrat tot, té una quantitat creixent de conciutadans.