Mirem de no fer el ridícul

[Un dos i seguit, 6-2-15]

Les singulars circumstàncies per les que històricament ha hagut de desenvolupar-se Catalunya han tingut algunes conseqüències curioses en el caràcter de la gent, o en part dels ciutadans d’aquest país. Sortosament, cada vegada més, ens anem traient del damunt determinats complexos i, com a mínim el poble i part de la classe política, anem tenint clar cap a on cal anar i que no podem quedar-nos a mitges.

Perquè ho dic, això? Doncs perquè encara ara es manifesten determinats tics que no són propis d’aquell país normal que  molts desitgem. Un d’aquests tics és molt probable que aparegui en assemblees com la que a finals de mes tindran els organitzadors d’aplecs de les comarques tarragonines. La fins ara coordinadora d’aplecs, a més de lligar diversos aspectes d’aquest tipus d’activitat, ha d’avançar en la seva conversió en la Federació Sardanista pròpia d’aquesta part de Catalunya i representativa dins la Confederació Sardanista. Com si no hi hagués altres qüestions a tractar, sembla que hi ha un sector obsedit en que la denominació d’aquest ens eviti, de totes totes, incloure el nom de Tarragona. Es proposen eufemismes com Comarques Meridionals i similars, però mai tarragonines, posem per cas.

Que algú propugni una divisió territorial diferent em sembla correcte i, fins i tot, imprescindible. Però allò que no podem fer és obviar la realitat, que, ara per ara, és provincial i amb un nom, malgrat que a algú li provoqui urticària. I, sobretot, allò que hauríem d’evitar és fer el ridícul de canviar un nom tot mantenint el mateix àmbit que no ens agrada. Potser seria millor que dediquéssim aquests esforços a crear el context que ens permeti, als catalans, decidir com ens volem organitzar. Quan això sigui una realitat, ja en parlarem, no us sembla?