Ens ha tocat viure
uns temps curiosos, ben especials, sens dubte. Ara, amb tot el terrabastall
causat pel Coronavirus, sembla que gairebé no quedin coses que no s’hagin
trasbalsat. Hem hagut d’aprendre que més val pecar d’excés de prevenció que no
haver de tractar de guarir, després, una malaltia encara poc coneguda i de la
que, per tant, ignorem l’abast real.
I, és clar, la
sardana, els esbarts i la música per a cobla també s’han vist afectades. Com ho
han estat totes les activitats públiques i que apleguen cert nombre de gent. A
més, ateses les característiques essencials de la sardana -una dansa popular a
la qual hi pot participar tothom i que es basa en formar rotllanes de gent
donant-se les mans-, aquesta és una activitat clarament de risc de contagi.
Confiar en què ens rentarem les mans després de cada sardana i que, abans, no
ens haurem tocat la cara, per exemple, resulta poc creïble.
És comprensible,
doncs que a més de les iniciatives que han anat adoptant els organitzadors, la
Confederació Sardanista de Catalunya hagi aconsellat que els propers dies (el
mateix termini que s’ha establert per al tancament dels centres educatius, en
principi) les entitats s’abstinguin de celebrar actes públics, suspenent-les o,
si és possible, ajornar-les per a dates més propícies.
Doncs això: que ens
caldrà ser pacients, tot seguint atentament els consells dels entesos i les
autoritats. Sortosament, avui dia les xarxes socials ens permeten estar al
corrent de les suspensions, ajornaments o -esperem que sigui aviat- la represa
de la normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada