Un cap de setmana farcit d'emocions

[Un dos i seguit, 2-12-22]

El passat cap de setmana va estar farcit d’emocions per als sardanistes tarragonins. Dissabte a la tarda, en el concert «El so de la pau», per a violoncel i cobla, amb Pere Puertas al violoncel i la cobla Maricel, es va fer el lliurament del Premi Tarragoní de Cultura, atorgat pel Casal Tarragoní, a Joan Salvador i Sorolla "Janó". Ja vam dir que era un reconeixement plenament merescut i, sens dubte, aquella sala Etyches del Palau de Congressos plena fins dalt, va ser un lloc idoni.

I diumenge, novament a Balaguer després de la final del Campionat Gran i Veterà de feia quinze dies, s’hi disputava el Campionat de Punts Lliures, on hi participaven tres colles tarragonines: la juvenil Nova Tarragona Dansa, la gran Tarragona Dansa i la veterana Toc de Dansa. Totes les colles i les tarragonines en particular van oferir un gran espectacle que, fins a cert punt, va ser reconegut amb el resultat: totes tres colles van aconseguir les respectives segones posicions, cosa que significa el millor resultat global aconseguit mai per les colles de la ciutat en aquesta competició. 

Tot i això, a molts -i no només els components de l’expedició de Tarragona- els va quedar la sensació que, com a mínim en la categoria gran, el resultat no va acabar de ser gaire convincent. Ara, a molts dels oïdors els haurà vingut a la ment el pensament, ben lògic, que qui diu això s’expressa condicionat per la seva relació amb la colla Tarragona Dansa. Ho entenc i per aquest motiu ho deixaré aquí i només recomanaré la visió dels vídeos que circulen per les xarxes, en algun cas fins i tot amb una magnífica perspectiva de les colles primera i segona  a la classificació. I que cadascú es formi la seva opinió.

Allò que sí puc afirmar sense por que ningú ho pugui rebatre és que les colles que representaven Tarragona, i molt especialment la Tarragona Dansa, van oferir espectacle de veritat, amb coreografies molt treballades, arriscades i increïblement resoltes, amb un conjunt impecable, cosa que no està a l’abast de tothom.