Quin maldecap!

[Un dos i seguit, 17-2-23]

Una qüestió recurrent, cada any per aquestes dates (al voltant de Carnaval), és que les cobles i les orquestres acostumen a efectuar, precisament ara, els canvis de músics: els que es retiren, els nous fitxatges, els moviments d’una formació a l’altra... Sempre es produeix un trànsit important en aquest sentit, tot i que darrerament també sovintegen els canvis en altres moments de l’any. La tradició, però, fixa el Carnaval perquè aviat, amb la quaresma, abans hi havia moltes limitacions per dur a terme actuacions musicals i, de fet, en aquest temps és quan menys festes majors hi ha.

Els canvis (i intercanvis, a vegades) de músics sovint s’ha comparat amb els dels jugadors de futbol. Algú ho pot considerat exagerat i, certament, ho és si ens fixem en l’aspecte econòmic, l’impacte en la societat, el ressò en els mitjans de comunicació i, segurament en el tarannà dels protagonistes, però la dinàmica s’hi assembla força.

Per les xarxes ja fa temps que circulen rumors i notícies confirmades en aquest sentit i és ben segur que els aficionats més fervorosos tindran ocupació a l’hora de valorar la idoneïtat dels canvis a cada cobla. Amb tot, els últims anys s’està produint un fenomen que emmascara una mica aquest seguiment de certes cobles. El cas és que abans era realment estrany que qualsevol cobla hagués de recórrer a suplents gaire sovint, mentre que ara és una pràctica habitual en segons quins casos. S’ha passat de fer alguna substitució per malaltia o per algun motiu greu i excepcional a fer-se molt sovint. Gosaria dir que, moltes vegades, se n’abusa i costa gaudir de segons quina cobla amb la plantilla titular completa. Sens dubte, això ho facilita el fet que actualment hi ha a disposició una gran quantitat de músics força competents i adaptables que no estan compromesos amb cap formació, però es fan un fart d’actuar de bolo. No sé si això és bo o és dolent, la veritat, però segur que és un maldecap per als responsables de les cobles afectades.