Elevar l'autoestima

[Un dos i seguit, 24-10-25]

Avui us oferirem una notícia que es produeix cada any -la mateixa- i cada any, a banda d’anunciar-la a la secció corresponent, sento la necessitat de fer idèntic comentari a l’editorial del programa. M’explico: la notícia sorgeix periòdicament, però amb continguts diferents, ja que es tracta dels Premis Capital de la Sardana, uns guardons que reconeixen la tasca de persones, entitats i projectes que contribueixen a fer créixer la sardana i la música per a cobla, segons la definició oficial. Naturalment, a cada edició els premiats són diferents i és justament això el que em porta a reiterar una idea que considero important. 

Any rere any, doncs, es fan públics uns llistats de persones, entitats i, a vegades, empreses, que hom considera que són mereixedors d’una mostra seriosa i pública de reconeixement. I això vol dir que la sardana, malgrat tot, és viva i  comporta una riquesa de matisos, de manifestacions, que, a vegades, ni el mateix sardanisme n’és plenament conscient. Allò més important, és clar, és premiar qui s’ho mereix, però crec que els Premis tenen una funció de mostrari d’allò que es fa, que és molt i on hi ha moltíssima gent implicada. S’evidencia que hi ha qui porta molts anys fent una feina de formigueta, discreta però eficient, tot organitzant ballades i mil coses més, d’impartir cursets o de fer música. Però també comprovem que alguns s’empesquen iniciatives noves, diferents i, sovint força reeixides; altres es preocupen per la divulgació i uns de més enllà remenen arxius i escriuen coses interessants.

Si féssim un recull de tots els premiats fins ara en resultaria un llistat excessivament extens, massa avorrit de llegir, però potser estaria bé que estigues a l’abast de tothom, que es pogués consultar en qualsevol moment i permetés, entre altres coses, elevar l’autoestima dels sardanistes quan estiguessin baixos de moral.