[Un dos i seguit, 26-6-26]
Els aficionats sardanistes tenim a l’abast un munt d’emissores arreu del país que emeten programes similars al que ara comencem. També podem llegir revistes com Som o Unió, aquesta darrera de la Unió de Colles Sardanistes, a banda del renovat web de Som Sardana i tot allò que circula per les xarxes de manera força caòtica. Per als que hi tenen ganes, és a dir, que estan disposats i tenen temps i mitjans per cercar els espais especialitzats mentre trien el gra de la palla, poden estar força ben informats, és a dir, saber realment què passa en el món sardanista.
No és una qüestió menor, ja que sovintegen els comentaris apareguts per diversos mitjans que denoten diversos graus d’ignorància entre els mateixos sardanistes. Són molts els que no saben que es realitzen determinades activitats més enllà del cercle habitual, on saben coses pel boca orella clàssic. De la mateixa manera, observem que s’insisteix en tòpics històrics que haurien d’estar superats del tot, com tot allò que envolta el personatge de Pep Ventura, per exemple. I no parlem, és clar, dels prejudicis -també afectats per la ignorància en història- sobre determinades maneres de practicar la sardana, com ara «fer la persiana», posem per cas.
Tot plegat, és un llast que ha de patir el sardanisme a l’hora de fer-se valer allí on calgui, que és a molts llocs, com ara institucions, empreses i mitjans de comunicació. Hi ha la revitalitzada revista Som i algunes emissions radiofòniques que fan una feina remarcable, així com el web de Som Sardana ja esmentat, però desenganyem-nos: només arriben a una part molt concreta de la població i tot allò que apareix per les xarxes és tan dispers i efímer que pot arribar a ser contraproduent o directament inútil si el que es vol és saber què s’ha de fer properament i programar-se el propi temps. No siguem pessimistes, però, podem fer allò que deia al principi: dedicar-hi temps per fer una bona tria. Amb una mica de sort....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada