Gaudim-ne!!

[Un dos i seguit, 12-6-26]

Tot és segons el color del vidre a través del qual ho mirem, fa la dita prou popular que, segons sembla, va expressar per primer cop el poeta asturià Ramón de Campoamor. Però, filant prim, encara hi podríem afegir que, a més, les coses es poden veure d’una manera més optimista o menys segons el moment i segons la perspectiva des de la qual observem qualsevol cosa. 

Hi ha setmanes, per exemple, que això de les sardanes i la cobla ho veiem d’una manera que pensem que més valdria deixar-ho córrer i dedicar temps i esforços a alguna activitat més gratificant. En d’altres ocasions, en canvi, des del mateix observatori hi trobem moltes virtuts, se’ns presenten persones i manifestacions ben diverses, autèntiques i del tot vives. Són moments en els quals carreguem bateries i en tenim prou per entomar les previsibles etapes baixes.

Ho dic perquè, ara mateix, veig moltes coses que m’agraden tot i ser conscient, és clar, dels problemes, les debilitats i les mancances que hi ha. Veig poblacions de la demarcació de Tarragona que recuperen una activitat sardanista desapareguda o molt minvada, que hi ha iniciatives originals que il·lusionen viles senceres, músics joves que no només agafen el relleu dels que van quedant enrere sinó que enriqueixen el patrimoni musical ja existent, descobreixo noms nous d’una categoria musical enlluernadora, constato que hi ha qui publica llibres interessants...

Ja ho sé que en aquest mon tot és fràgil i passatger, però permeteu-me gaudir-ne i us convido a fer el mateix!