[Un dos i
seguit, 19-7-13]
Ja ens trobem de
ple a l’estiu i en aquest espai que dediquem a l’activitat dels esbarts, les
sardanes i la música per a cobla comprovarem que, malgrat totes les
adversitats, es porten a terme un nombre gens menyspreable de ballades,
concerts, concursos i altres activitats. Veurem com els propers dies podrem
triar entre molts aplecs arreu del país i amb característiques i entorns ben
diversos; que no són pocs els pobles que celebren festes majors i que, en un
moment o altre, algú hi ballarà sardanes; que els esbarts, poc o molt,
segueixen treballant; que, en alguns casos, val la pena asseure’s i gaudir de
la música per a cobla amb tranquil·litat en un selecte concert; o que les
colles competeixen de manera força esportiva...
I un dels
símptomes que ens confirmen que l’esnobisme i la “modernor” d’alguns o les
retallades de la xocolata del lloro dels altres encara no han pogut esborrar
aquesta part de la cultura popular catalana no és, només, la quantitat o la
qualitat, sinó, també, el neguit de bona part dels protagonistes per fugir de
la rutina i les cotilles. Potser en caldria més d’aquesta inquietud, però tal i
com estan les coses Déu n’hi do!. Al llarg del programa d’avui veurem que hi ha
qui porta les sardanes més enllà de l’hàbitat habitual, a vegades trencant
horaris tòpics o immergint-se en un festival de rock, altres fent allò que sona
a moda però que és essencial per visualitzar vitalitat i que en diuen
mestissatge musical; fins i tot escoltarem algun exemple d’agermanaments fins
no fa gaire inèdits; confirmarem que hi ha molts sardanistes compromesos amb
allò que passa al país, etc.
Curiosament, com
més emmerdat està l’àmbit dels partits, aquell que tradicionalment ha dominat
l’impuls polític, i, per tant, la font de la qual es nodria l’activitat
cultural, aquesta s’ha hagut d’espavilar, en consonància amb la tendència de la
societat -la gent normal i corrent- que
està començant a entendre que la democràcia no és només anar a votar quan ho
manen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada