Concerts d'alt nivell

 [Un dos i seguit, 5-2-21]

Diumenge passat al matí, es va poder veure per TV3 un concert de cobla de gran qualitat... i sencer. A més, la cobla va interpretar un programa de molta complexitat, lluny dels que sovint es confeccionen per a complaure els públics de gustos fàcils i menys exigents. L’explicació d’aquesta emissió totalment anòmala, si tenim en compte la trajectòria de l’emissora, sempre refractària a aquest tipus de música, és que el concert formava part d’un cicle, el Festival de Pasqua de Cervera, el qual TV3 s’havia compromès a emetre... i, és clar, hauria quedat massa lleig eliminar-ne un.

Ironies a banda, cal agrair que la televisió pública s’hagi decidit a oferir-nos concerts d’alt nivell com els de Cervera. I constatem que el de cobla no desentonava gens, amb composicions del bo i millor, amb noms com Enric Casals, Garreta o Gerhard. Però, a més, hi havia l’interès afegit de la interpretació de tota una segona part amb sardanes de Pau Casals, sense limitar-se a les dues conegudes fins ara. Les altres eren fruit de la recerca i arranjament de l’entitat Músics per la Cobla, a la qual mai agrairem prou la tasca immensa que està fent.

Cal reconèixer que, en conjunt, era un programa gens fàcil per als músics i per a les oïdes menys acostumades a la música simfònica, susceptible de revifar una de les velles polèmiques del món de la cobla: que si les sardanes de concert, que si les de plaça... amb els respectius defensors i, alguns de les dues bandes, amb actituds massa apassionades. Perquè, resumint molt, hi ha qui defensa que totes les sardanes de qualitat s’haurien de poder ballar a plaça i, a l’altre costat, qui rebutja tot allò que vagi més enllà de la sardana-pasdoble. És clar que hi ha moltes tonalitats entremig, tant de sardanes com d’opinions i gustos, però sospito que, a l’hora de la veritat, es fan notar més els que llisquen cap a la banda de la música més simple, que els que omplirien els aplecs de Toldrà, Garreta o els germans Casals, per dir-ne només uns quants.