[Un dos i seguit, 6-5-22]
Aquest cap de setmana arriba l’hora de la veritat. Si bé ja s’han celebrat diversos concursos de colles lliures i s’han encetat campionats territorials, és aquest diumenge quan comença el primer Campionat de Catalunya amb la intenció i possibilitats que sigui diguem-ne normal, després de l’aturada forçada per la pandèmia i el campionat reduït, de circumstàncies, de l’any passat. Precisament, ara l’interès estarà centrat, en part, en comprovar fins a quin punt el trauma d’aquest llarg parèntesi ha afectat les colles.
Però també tindrem l’oportunitat de veure com funciona el nou plantejament de la competició, que canvia radicalment, tal i com s’ha vingut comentant. Un projecte que s’hauria d’haver materialitzat just l’any de la gran apagada i que representa un passar full radical amb la manera de viure el Campionat vigent durant dècades. Ara, bàsicament, les colles competeixen de dues en dues, amb jurats específics per a cada una d’aquestes parelles i que hauran d’haver participat en unes sessions de formació exprés i seguiran uns criteris molt concrets a l’hora de valorar les colles.
Tal i com ja hem comentat més d’un cop, això pot haver espantat algunes colles, però el que és segur és que tot fenomen realment viu s’ha de renovar, ha de treballar per actualitzar-se. I, de moment, la sardana de competició, tot i els greus problemes que pateix, ho és un fet ple de vitalitat. Fins a quin punt ho és i si els canvis funcionen ho anirem veient al llarg d’aquesta temporada que diumenge convoca, de moment, les colles juvenils a Ripoll i les grans a Sabadell, mentre que les veteranes es reserven pel dia 22 a Barcelona. Ah! i amb participació tarragonina a tot arreu sempre amb les màximes expectatives, com ha de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada