Homenatge a Jordi Angelats

[Un dos i seguit, 30-4-22]

Per poc que seguiu aquest programa, sabreu que sempre he defensat -encara que, a vegades els critiqui, amb esperit constructiu- aquelles persones que dediquen hores, esforços i, sovint, diners, a treballar per als altres, i, aquí específicament, als que ho fan al capdavant d’entitats sardanistes. Em fan patir, sobretot, aquells que no és que vagin al capdavant, sinó que són pràcticament els únics que empenyen en segons quines poblacions. I això, com és pot comprendre, és injust i un gran perill, perquè quan ells no hi són és més complicat que mai que hi hagi continuïtat.

Hi tornava a pensar quan em va arribar la notícia que diumenge passat es va retre un  homenatge, a Tortosa, al recentment desaparegut Jordi Angelats, durant molts anys un motor potentíssim de generació d’activitat esportiva, cultural i també sardanista en aquella ciutat i el seu entorn. 

Jordi Angelats va morir el 14 de març, a 89 anys, i d’ell s’ha recordat que va ser  president del Club Bàsquet Cantaires durant la dècada dels 80, moment en el qual l'equip femení va aconseguir fites esportives rellevants, com ara la consecució de diverses lligues catalanes, diverses lligues estatals i la Copa de la Reina. Durant l’homenatge, l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va anunciar que es dedicarà el pavelló poliesportiu de l'estadi municipal a la memòria de Jordi Angelats i el Club Bàsquet Cantaires també ha decidit dedicar-l’hi un torneig memorial.

L’homenatge va comptar amb les actuacions de grups com Lo Golafre, els Llampec Nois, la Colla Jove de Dolçainers o els Gaiters de l'Aguilot, recordant la tasca que Angelats va desenvolupar per a aconseguir que aquestes formacions de música tradicional tinguessin un major protagonisme en l'activitat festiva de la ciutat. Finalment, una ballada de sardanes amb la cobla Mirantfont va honorar la memòria de qui va ser un gran impulsor de la sardana a les terres de l’Ebre i que a Tortosa va organitzar durant anys un aplec. Per cert, ell promovia cursets de sardanes i també de jotes, quan encara no havien aparegut aquells que ara sembla que han descobert la sopa d’all i més aviat hi veuen incompatibilitat entre una cosa i l’altra, entre sardana i jota, vull dir. Es trobarà a faltar al Jordi Angelats!