Punt lliures i televisius

[Un dos i seguit, 29-11-24]

Dissabte passat vaig tornar de Manresa amb la satisfacció d’haver viscut un d’aquells moments importants del sardanisme. S’hi havia celebrat el concurs de punts lliures i les valoracions que se’n podien fer eren molt positives des de diversos punts de vista: el bon resultat general de les colles tarragonines, especialment la veterana Toc de Dansa, que va guanyar en la seva categoria, l’espectacle que es va oferir als molts assistents i, atenció!, a tothom que ho va seguir en directe per televisió -circumstància que per ella mateixa ja és tot un esdeveniment, per l’organització de l’acte... 

Naturalment, hi ha coses criticables, cosa que ja farem en el seu moment del programa, però voldria remarcar que s’ha demostrat que el sardanisme també pot oferir espectacle per televisió si tot plegat es fa com cal. I amb això vull dir que són imprescindibles alguns dels ingredients que ja esmentat, com la vistositat dels punts lliures o la seriositat de l’organització de l’acte. També és essencial que aquells que realitzen la retransmissió sàpiguen què es porten entre mans, cosa que es va demostrar plenament. I no parlo només dels comentaristes, que sabien de què parlaven, sinó que es va evidenciar que la tria d’imatges s’havia fet amb cura i coneixement de causa. 

Recordo com va costar que la televisió del país, TV3, es decidís, fa anys, a retransmetre les grans actuacions castelleres, singularment el concurs, quan ja era un espectacle de masses. No acabaven d’entendre, els responsables televisius del moment, que allò també podia ser atractiu a les pantalles, però finalment es va aconseguir i ja sabeu que, amb els anys, hem arribat a un punt de presència del fet casteller a televisió ben exagerat. No crec que interessi gaire aspirar a això per al sardanisme, però sí que encara resta molt camí per recórrer fins arribar a un punt just. El dels punts lliures és un primer pas, però segur que també hauria estat una bona retransmissió la final de La Sardana de l’Any, per exemple; o els concerts del festival Amb So de Cobla, per exemple.