Grans misteris de la comunicació

[23-10-10]

Ja ho dèiem, la setmana passada, en parlar de la primera edició del “Muda’t”, el “Tast de dansa i música popular” que es va celebrar a Tarragona dissabte i diumenge i que va culminar amb el primer aplec de sardanes del Serrallo: a l’hora de la promoció d’activitats d’aquesta mena més val no confiar només en la roda de premsa que es va convocar i, per tant, restar a mercè dels criteris dels caps de redacció.

I no és que diumenge al Serrallo no hi hagués prou gent com perquè el recinte no fes goig, o que no se’n parlés a emissores de ràdio com aquesta. L’absència ha estat gairebé total a la premsa, als papers, en una ignorància que, de fet, no es limita a aquest passat cap de setmana. Si d’aquí a un temps algú vol fer un buidat de premsa local sobre sardanes podria pensar que els últims anys l’activitat d’aquesta mena la ciutat ha estat gairebé nul·la. Potser constarà alguna ballada, amagada enmig de l’extens programa d’actes de la Festa Major, però haurà passat desapercebut que a la ciutat hi ha dues cobles, que de ballades se’n fan pràcticament tot l’any, que hi ha diverses colles de competició actives i que una d’elles haurà estat campiona de Catalunya. Ningú sabrà que a la ciutat hi ha diversos compositors de sardanes vius i plenament creatius, que al concurs de colles de Santa Tecla hi van participar les millors colles del moment i que, malgrat tot, hi havia força públic; que s’hi celebren concerts de música per a cobla...

Són coses que, en tot cas, els que algun cop fem tasques d’investigació a les hemeroteques ho hem de tenir en compte: que no només existeix allò que surt als diaris. I no em demaneu respondre perquè no hi surt. És un dels grans misteris de l’apassionant món de la comunicació (o de la incomunicació, segons com es miri).