Sardanista i llibertari

[21-8-10]

Les circumstàncies tan especials per les quals ha hagut de desenvolupar-se Catalunya al llarg de la seva història recent han fet que, a vegades, la imatge d’alguns aspectes de la seva societat s’hagi mostrat, en part, distorsionada.

Em refereixo, en aquest moment, a la incompleta visió que alguns tenen del sardanisme com quelcom exclusivament conservador, carca, en definitiva. Certament, hi és aquesta part dels que habitualment actuen en l’àmbit sardanista i, a més, han estat elements que, en moments clau, han sabut situar-se de manera que sovint ha semblat que ells, i només ells, eren la definició més genuïna de sardanista. A vegades, no eren, necessàriament, actituds polítiques, ja que només actuaven (i encara actuen) com a defensors d’una determinada manera d’entendre la sardana que la veu com a quelcom pur i angelical i són totalment immobilistes davant qualsevol evolució.

El cert, però, és que en la sardana hi ha de tot. De la mateixa manera que hi ha alts i baixos, guapos i lletjos, etc. hi ha gent ferotgement conservadora i altra de progressista (amb totes les variants possibles). Una altra cosa és, com dèiem, que la imatge predominant hagi estat una de molt determinada, o que el poder i la influència l’hagi tingut segons qui. Sigui com sigui, cal reivindicar que sempre hi ha hagut, amagades o no, actituds vitals i progressistes dins la sardana, tant envers al ball i la música com en qualsevol aspecte de la vida, cosa que també afecta, de rebot, a la sardana.

En aquesta línia s’emmarquen alguns actes que s’estan portant a terme a l’actual Ciutat Pubilla de la Sardana, l’Escala, on una exposició homenatja diversos sardanistes locals –però algun amb incidència nacional- que l’any 39 es van haver d’exiliar a causa de les seves idees polítiques. També s’aprofita la commemoració del 140 aniversari del naixement del compositor escalenc Josep Vicenç “Xaxu” per treure a la llum, per exemple, el seu currículum com a militant llibertari. Tota una sorpresa per a més d’un.