Versatilitat de la cobla

[29-5-10]

La formació musical que coneixem com a cobla ja fa força temps que ha estat identificada amb la sardana: com a intèrpret més genuïna i –això és molt més discutible- com si aquesta hagués de ser la seva única funció, a banda d’acompanyar els esbarts, naturalment.
Ja sabem que això no és cert. És més, s’ha demostrat de manera incontestable que, en realitat, la cobla tal i com la coneixem ara és fruit d’un procés d’evolució llarg, però accelerat a mitjans del segle XIX, quan la sardana no era més que una de les moltes danses, tradicionals o de moda, que oferien. Un format d’actuació que a la Catalunya Nord va ser plenament vigent fins a dates molt més recents.

També és cert que en aquella transformació, els canvis que també va viure la sardana no només foren paral•lels sinó que les influències foren mútues i que finalment les cobles van perpetuar i potenciar la diferenciació entre dos tipus de formació que podien presentar la mateixa colla de músics: la cobla i l’orquestra, i que la primera es va especialitzar en les sardanes.

Malgrat això, poc o molt les cobles sempre han interpretat alguna cosa més que sardanes i danses d’esbarts. Aviat va sorgir el simfonisme per a cobla, amb obres de concert sense els condicionants d’una dansa, i altres provatures que els últims anys s’han multiplicat: cobles o parts d’aquestes barrejades amb orquestres simfòniques, grups de rock o de jazz, acompanyant cantautors i totes les combinacions imaginables. Avui, en el nostre programa també en tindrem algun exemple; llàstima que aquesta vitalitat no sigui més coneguda!