La pandèmia que ens ha tocat experimentar els darrers mesos
no ha estat la única d’un abast considerable, pràcticament mundial, que hi ha
hagut al llarg de la història. Això ja n’han tingut cura de recordar-ho molts
mitjans de comunicació, de la mateixa manera que han detallat les grans
mortaldats que moltes d’aquelles grans malalties van causar, sortosament lluny
de les que, de moment, sembla que ha produït el Covid 19. Naturalment, això no
és cap mena de consol, ni molt menys, però sí que ens pot portar a fer-ne
moltes reflexions.
Un aspecte que podem
considerar és el paper que ara han jugat les noves tecnologies i les xarxes
socials. A banda del dubte de si un us poc conscient d’aquestes darreres pot
ser contraproduent, imaginem-nos la foscor, la ignorància absoluta que els
humans que van experimentar aquelles tragèdies també van haver de suportar.
Ara, aquestes eines, com a mínim ens han permès superar, en bona part,
l’aïllament total d’altres èpoques, comunicant-nos amb tothom i, fins i tot, ha
estat possible que alguns hagin pogut treballar a casa.
També hi ha hagut
mostres d’enginy, de solidaritat o de suport mutu, a més de manifestacions del
talent artístic que, d’altra manera, hauria restat limitat a la llar de
cadascú. Els músics, ja ho hem pogut veure i escoltar tot aquest temps, han
publicat a la xarxa propostes molt diverses i d’una manera impensable no fa pas
gaires anys. Avui, per exemple, us oferirem alguna mostra més d’aquestes
“cobles confinades”, com és el cas de La Principal de Tarragona, que ha hagut
de celebrar el seu 55 aniversari d’aquesta manera tan peculiar. No us perdeu el
seu vídeo a les xarxes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada