Aprendre coses

[Un dos i seguit, 14-5-21] 

Una de les activitats sardanistes que més bé han entomat tot el trasbals causat per la pandèmia ha estat, sens dubte, el concurs La Sardana de l’Any. Naturalment, també l’ha afectat i no es pot parlar de normalitat en el seu desenvolupament, però el cert és que s’ha pogut fer i només han calgut certes adaptacions –no menors, en alguns casos- per poder assolir els objectius. No oblido, és clar, el fet que l’any passat la final s’hagués de fer sense públic, però es va fer i tothom ho va poder seguir per les xarxes socials en directe i per TV3 en diferit.

L’altra afectació haurà estat el fet que la present edició no es basi en sardanes noves, sinó en la tria de la SuperSardana de l’Any entre els guanyadores de les anteriors edicions d’aquesta segona època del concurs. Però, un cop més, malgrat tots els problemes, la gent ha pogut escoltar les eliminatòries, ha pogut votar i hi haurà una final, aquest dissabte, a l’Espluga de Francolí, altra vegada amb públic en viu i en directe. 

De tot plegat, n’haurem après coses, és clar, alhora que s’ha constatat la resiliència del sardanisme. Només cal esperar que a la resta de sectors, un cop arribem a un estat de certa normalitat, es pugui dir el mateix, que no s’han perdut gaires estovalles en aquesta brutal bugada. En tot cas, seria magnífic que es pogués parlar d’aquelles coses apreses que deia i que, de moment, em referia a La Sardana de l’Any, com per exemple la votació telemàtica, cosa que no només evita riscos d’infecció, sinó que democratitza molt més el concurs, implicant en la decisió final moltíssima més gent que els que tindrem la sort de ser al Casal de l’Espluga.