Capital, malgrat tot

[Un dos i seguit, 30-4-21]

Després de l’ajornament obligat d’ara fa un any i de patir fins l’últim moment per les canviants circumstàncies en les que tots plegats ens hem de moure, sembla que, finalment, aquest dissabte es podrà celebrar la proclamació de Sant Feliu de Guíxols com a nova Capital de la Sardana. Naturalment, la festa no tindrà el volum, el ressò ni la participació popular que tots hauríem volgut, però la tossuderia dels organitzadors haurà permès encetar amb dignitat un any que cal esperar que vagi evolucionant en positiu i que permeti, progressivament, anar perfilant una programació cada vegada més propera a la desitjada normalitat, sigui quina sigui la que, finalment, haguem d’assumir.

De fet, si fem una mirada panoràmica arreu del país, ens permetrà comprovar que, efectivament, poc a poc, de la mateixa manera que les restriccions es van alleugerint, les activitats també es van desvetllant. Ho fan de manera desigual, però és evident cert reviscolament. Proliferen els concerts, es comença a fer alguna ballada amb mil i una prevencions i les colles sardanistes de competició ja han començat a assajar i a participar en els primers concursos. 

Sobta, però, veure el contrast que hi ha entre aquest neguit –assenyat, això sempre- per procurar reprendre l’activitat en la mesura que es pugui, amb les cancel•lacions a llarg termini fins i tot i sense ni tan sols plantejar-se ajornaments o adaptacions en molts casos. No em refereixo als aplecs, que són més complexos, sinó per moltes ballades que podrien fer-se adoptant aquelles mesures que dèiem, o transformar-les en concerts, per exemple.

Ara bé, siguem positius i pacients i quedem-nos en el fet que ja tenim nova capitalitat i que d’aquí a pocs dies diverses colles tarragonines ballaran el seu primer concurs de la temporada i que també ben aviat a l’Espluga de Francolí es podrà escollir la SuperSardana de l’Any. En tots aquests casos, es farà en millors condicions que l’any passat, això segur!