A Amposta, sardanes i jotes

[Un dos i seguit, 18-6-21]

Observant l’agenda d’activitats que us hem preparat per al programa, hi veiem un capítol més d’una autèntica lluita, un estira i arronsa en el qual, cada vegada més, van imposant-se les activitats que sí es poden fer, enfront les que resten suspeses, que eren les predominants lògiques en temps de pandèmia. De moment, també són quantitativament rellevants les transformades, és a dir, aquelles ballades o aplecs que acaben fent-se en format concert. A vegades, aquesta tercera via resulta ben profitosa, ja que permet gaudir d’excel•lents programes per bones cobles, però no sempre és així, malauradament.

Que a cada poble s’opti per un camí o altre depèn de moltes coses, bàsicament la vitalitat de l’entitat organitzadora i la predisposició de l’ajuntament respectiu. Quan ja abans de la crisi les coses es feien per rutina, amb cert cansament i, massa sovint, a contrapèl del consistori, acostumen a ser els casos més clars de suspensió directa. Sortosament, hi ha de tot en el panorama que tenim a la vista i, fins i tot, exemples engrescadors. Aquí hi situaria el cas de l’aplec d’Amposta d’aquest dissabte, fruit de l’entusiasme d’una colla de gent jove i compromesa amb la cultura del país, sense prejudicis i força coneixement. 

Dic totes aquestes floretes perquè no només han recuperat l’aplec, sinó que han creat una cobla amb músics de la terra, en principi allunyats d’uns instruments i una música amb una forta personalitat, però com els músics de veritat que són n’han quedat seduïts. I, això és molt important, han preparat un programa que atorga caràcter propi a la festa, on hi haurà sardanes, però la jota pròpia del poble s’hi combinarà perfectament. Això ja ho vam poder tastar al festival Amb So de Cobla de Palamós d’aviat farà un any, i ells pretenen que sigui la seva marca característica, és a dir, interpretar i gaudir de dues músiques i danses, tant catalana l’una com l’altra, fugint d’algunes actituds ignorants, a vegades, i malintencionades altres, que rebutgen la jota o la sardana, segons el cas.

No són pas els primers que treballen, alhora, per la sardana i per la jota, però el fet que comptin amb el compromís d’un bon equip de músics atorga solidesa i credibilitat a la proposta. De moment, ja van ser beneïts pel món de la cobla a Palamós, ara tenen el seu propi aplec i han estat sol·licitats per a l’Aplec Internacional a l’Alguer el proper mes de setembre. Ni la Covid els ha aturat!