[Un dos i seguit, 3-9-21]
Que la situació actual, enmig d’una pandèmia històrica, és, com a mínim, complicada per a tothom, no cal insistir-hi gaire, perquè és prou evident. Una altra cosa és que qui més qui menys es queixi de la seva problemàtica particular, cosa que, evidentment, cal fer sempre que ens sentim perjudicats per algú o per un context determinat. Com acostuma a passar, n’hi ha que criden més que altres o qui sap entomar les patacades amb major o menor habilitat.
Centrant-nos en el món sardanista, això també passa, és clar, i podem observar una varietat enorme de situacions curioses i no sempre explicables amb facilitat. El context va variant -oscil•lant, a vegades- i una agenda d’activitats d’una sola setmana constitueix un mostrari prou representatiu d’això que dic. Avui, per exemple, podrem anunciar aplecs i ballades on es podrà ballar, d’altres que s’han suspès o ajornat, segons alguns es van suspendre en el seu moment i es faran ara, en certs casos es transformen en concert... I tot això ve determinat per diverses variables: les normes generals (que permeten ballar segons en quines condicions), la interpretació que en fan tant els mateixos promotors com el respectiu ajuntament i, sovint, la darrera paraula la té un tècnic de cultura o la guàrdia urbana de torn.
A Tarragona ciutat s’ha demostrat que es poden ballar sardanes (amb molts condicionants, però es poden ballar), cosa que hem pogut comprovar en les ballades que s’han fet al parc de Saavedra amb un èxit total. Però, en canvi, enguany sembla que ens quedarem sense el concurs de colles (un dels més antics del país) i ballades com les de l’onze de setembre o el dia de la Mercè, mentre que sí que n’hi haurà per Santa Tecla. Inexplicable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada